El mot
Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen
celta que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons.
Fa molts segles, a
Bretanya,
Escòcia i
Irlanda, el dia
31 d'octubre se celebrava la festivitat de
Samhain,
que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris
celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts
indiquen que la paraula gaèlica "Samhain" literalment vol dir "final de
l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de
cap d'any.
En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per
foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels
morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on
habitar, i anaven acompanyades de
bruixes i
esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap
ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del
Cristianisme s'establí el
primer dia de novembre com a
Dia de Tots Sants. En aquell moment, el
31 d'octubre es convertí en
All Hallows Eve (anglès antic per
All Saints Eve, és a dir: "vigília del Dia de Tots Sants", ja que
hallow és un mot que en
anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna
holy, del mot germànic
khailag), d'on va sortir la paraula
Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants
irlandesos portaren als
Estats Units en el
segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la
colonització cultural dels
Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el
Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.